Els cursets de natació i aiguagym ja han iniciat  la  nova temporada, i és per això que animem als nostres socis i no socis que hi estiguin interessats, a apuntar-se i que per fer-ho contactin amb nosaltres i així començarem a moure plegats els cos després del parèntesi estieunc. Consulteu la nosra agenda on hi trobareu tota la informació.

• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia

Han començat les classes d'Spinning, animeu-vos a provar aquesta divertida activitat, prepareu-vos a suar, a cridar i a divertir-vos al màxim. De ben segur que els nostres monitors us faran treballar de valent. Consulteu al nostre web o truqueu-nos per demanar informació.

• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia
• Amplia Amplia

Es va jugar a la piscina de l'Atl. Barceloneta el partit de waterpolo femení que enfrontava a les les seleccions de Catalunya i Gran Bretanya. La victòria va ser per a Catalunya pel resultat de  (16-10) en un partit on s'hi va veure moments de molt bon joc. Al final, la superioritat de la seleció catalana es va imposar fent notar el seu nivell, atès que la majoria de les seves jugadores són les actuals subcampiones olímpiques. Destacar que a nivell del Club el Centre hi va ser representat per cinc jugadores de les dues seleccions. A la Roser Tarragó, que va fer dos gols, i a la Marta Bach, s'hi han d'afegir les jugadores de Gran Bretanya, la Franki Sneli i la Ciara Gibson amb dos gols cada una i la Chloe Wilcox que en va marcar un.

Per ampliar la informació cliqueu damunt la foto

Arriben al despatx després de l’entrenament del migdia, amb els cabells molls, alguna gota d’aigua regalimant per la cara. Els ulls vivíssims. S’asseuen i escolten el plantejament de l’entrevista.

És la Marta qui enceta la xerrera amb ganes, la “Ru”, a l’expectativa. Quan veu que li toca ella però, també s’hi posa. Parla molt ràpid, com si temés que té massa coses a dir i que els temps se li escola. Parlen les dues;

_ Us ho pensàveu?

_ Marta _ La veritat és que no, no ens ho pensàvem, no teníem massa confiança la veritat, som un equip jove i ens calia una transició, però quan a l’abril vàrem guanyar el preolímpic de Trieste, vàrem començar a pensar que potser sí.

_ Roser _ Sí, vàrem anar superant partits cada cop més difícils, cada cop teníem més confiança i a la final, guanyant a Itàlia ens vàrem mirar i vam pensar “oi tant que podem!”

_ Què se sent quan s’hi ha arribat?

_  M _ Hi som, però res no és segur a aquest nivell. Per exemple encara no sabem si ens convocaran per a la superfinal de Pekín, ni tampoc sabem si serem al mundial de bcn’13, això ens fa estar motivades i amb ganes de “pencar” encara més per a ser-hi.
_ R _ Som joves, la medalla de Londres és una fita, la més important fins ara, però per a nosaltres això és un pas més cap al que realment serà el nostre moment, si hi som encara, que serà a Rio de Janeiro el 2016. A més, a aquests nivells hi ha tanta igualtat entre set o vuit seleccions, que d’un any a l’altre pots pujar tres llocs o baixar-ne quatre.

_ Suposo que algú vetlla per vosaltres perquè no us desvieu del camí

_ M _ Sí, la família, que està orgullossíssima, és la primera  ens diu que anem amb compte, que vigilem, que fins aquí hi hem arribat pencant molt i que ara hem de treballar més si cal.

_ R _ En el seu moment en Micki (el seleccionador) ens va saber explicar molt bé pel què estem passant. Ell, com a jugador ho va viure també i sempre ens dóna consells molt vàlids, però tenim molt clar que hem de seguir tocant de peus a terra i esforçar-nos per a millorar.

_ I els vostres amics com ho porten

_ M_ Doncs molt bé, estan contentíssims cada cop que sortim per algun mitjà i ens ho comenten, i quan guanyem també.

_ Enveges?

_ R _ No, no, els nostres amics de veritat, no en tenen d’enveja, ens tracten com a una més i és el que nosaltres volem. No hem pas canviat per la medalla.

_ Un model a qui seguir

_ M _ Umm, per a mi en Puyol del Barça.Com treballa! Com s’esforça a cada partit! a més és defensa com jo

_ R _ La meva família. Per a mi són el meu referent, sempre escolto els seus avisos i consells

_ Seríeu capaces de definir-vos?

_ M _ Soc molt treballadora, molt exigent i molt feliç

_ R _ Doncs jo potser sóc una mica “manta”, però alhora molt exigent i una mica seriosa. També sóc feliç, eh!

_ Un llibre

_ M _ "El príncep de la boira", d’en Carlos Ruiz Zafón

_ R _ "La noia de les taronges", d’en Josteein Gaarder

_ I abans de plegar; com a casa enlloc, oi?

_ M _ Cert, Mataró, el Centre, és casa nostra.

_ R _ I tant, aquí hi estem molt bé

I agafen les bosses pesadíssimes, se les pengen a l’esquena s'acomiaden educadament, i fan via cap a casa.

Gràcies parella!