La manca d’activitat física augmenta la incidència del sobrepès, l’obesitat i una sèrie de degeneracions cròniques, com les malalties cardiovasculars o la diabetis, que disminueixen la qualitat de vida, posen en risc la vida de les persones i constitueixen una càrrega per als pressupostos sanitaris i l’economia del nostre país.
Comença a ser necessari adoptar mesures proactives per invertir la tendència a la disminució de l’activitat física. El moviment esportiu, com a eina per a l’ anomenada activitat física té una influència més gran que qualsevol altre moviment social. L’esport és atractiu per a la gent i té una imatge positiva. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un mínim de 30’ diaris d’activitat física moderada per als adults i de 60’ per als nens. I ha de ser necessària una col·laboració més estreta entre els sectors sanitari, educatiu i esportiu, perquè això tingui un calat més gran en la nostra societat.
Està demostrat, en diferents estudis, que la realització de programes aquàtics com el nedar produeixen molts beneficis que un programa d’anar. Per tant, un programa regular de natació ens ha de portar a un estil de vida saludable, a evitar malalties, a sentir-nos sans i a mantenir una salut física i mental molt constructiva, la qual cosa ens pot dirigir cap a un estat de benestar.
Però -també- la natació (i les activitats aeròbiques de baix impacte com l’el·líptica, l’step o el rem) ens podran allunyar dels factors de risc de malalties importants. I, entre les que vull destacar, crec que la natació pot lluitar per evitar que apareguin elements de risc que ens dirigeixin a contreure malalties cardiovasculars, neoplàsiques o múscul esquelètiques, principalment.
A nivell cardiovascular, l’exercici físic i, concretament la natació (terapèutica, de manteniment, per a la salut, etc), pot evitar l’aparició o la reducció de fenòmens hipertensius, dislipèmics i de les diabetis. I és una bona mesura contra l’obesitat
A nivell neoplàsic, ja es demostra per estudis recents que existeix una menor incidència de càncer en subjectes amb una vida activa. La nostra constitució genètica està preparada per a l’activitat física, però la societat ens està portant al sedentarisme. El sedentarisme pot justificar la incidència de càncer que s’observa en l’actualitat. Es constaten, ja en l’actualitat, variacions genètiques a aquest nivell. La natació ens ajudarà a millorar la circulació de tots els teixits, la ventilació pulmonar, el trànsit intestinal, la despesa energètica, la funció immune i la capacitat de reparació del DNA. Tots ells tenen relació amb el risc de patir càncer.
A nivell múscul-esquelètic, la natació ens procurarà una sèrie de beneficis derivats de la hipogravitatorietat aquàtica, que provoca una reducció del pes corporal de les persones quan aquestes es troben dins de l’aigua, fet que permet treballar amb menor pressió intervertebral, menor estrès a nivell articular i menor excés de pes en els músculs i lligaments de la columna vertebral. Tot això ens produirà una major mobilitat articular, una millor facilitat i llibertat de moviments amb menys esforç dins de l’aigua i, per tant, molt menys dolor de la zona lesionada o malalta en el moment de l’execució.
Aquesta qualitat aquàtica de reducció de la gravetat i del pes permet, també, alliberar la columna vertebral de l’augment de les pressions intervertebrals que patim durant el dia com a conseqüència de les càrregues diàries quotidianes, laborals, acadèmiques i físiques (terrestres, incloses les esportives).
L’activitat aquàtica ens produirà un efecte relaxant que, a més, disminuirà els espasmes musculars i facilitarà la circulació sanguínia a nivell perifèric (sobretot a les cames). L’ajuda de material auxiliar (xurros, manoples, aletes, pull-buoys, etc.) afavorirà la realització de determinats exercicis i oferirà una major resistència del treball realitzat la qual cosa pot comportar un augment de la resistència a l’avanç mitjançant els desplaçaments que realitzem en flotació dorsal, ventral o lateral, o simplement, en els exercicis de nado normals.
Hi ha una àmplia gamma de recursos a nivell d’exercicis aquàtics, ja que no hi ha tant perill de lesió a nivell de les articulacions i sobretot de l’impacte en tota la columna vertebral. Això provocarà una major motivació en totes les persones ja que les activitats poden ser més divertides i diverses. Així mateix, la resistència que ofereix l’ aigua al mínim moviment, permet que es treballi tota la musculatura del cos en general i ser considerat un dels esports més complets que existeixen, per la seva mínima activitat traumàtica sobre les articulacions. Però, també hem de saber que permet una rehabilitació física, després d’un període de repòs total o de qualsevol intervenció quirúrgica, molt més ràpida en el temps i amb mínim perill de recidiva (de reaparició) de la patologia, alteració o desviació i evitant arribar a la debilitat o atròfia muscular principalment dels músculs ventrals i dorsals del tronc (abdominals, lumbars). Com a conseqüència de tot això, les millores a nivell psicològic són molt importants ja que la natació té grans beneficis.
Les facilitats de treball que ofereix l’ aigua a les persones, es tradueixen en una major focalització cap a l’ exercici i no tant cap a escoltar o estar pendent del propi dolor.
A més, el programa aquàtic els permet guanyar una major autoconfiança a mesura que van progressant en el seu procés de recuperació i notant la sensació gradual d’anar disminuint, a poc a poc, el dolor que experimentaven. En conseqüència, milloren -també- la seva salut i la seva qualitat de vida.
La recomanació més sensata per aconseguir aquests beneficis preventius que hem estat comentant, és la de practicar un exercici físic tres dies per setmana en sessions de 45 a 60 minuts durant un mínim de sis mesos. Els programes de Natació per a la Salut poden arribar a aconseguir aquests resultats.
Dr. Mario Lloret
Catedràtic d’Anatomia de l’INEFC
Natació Terapèutica
