Rècord; Els 104.200 metres de l’any passat s’han superat amb els 105.900 d’aquest any. Que es diu aviat!
I ja n’hem passat una altra. La 5a edició de les 24 hores ens ha deixat aquell dolç cansament d’haver compartit un munt d’hores passant-nos-ho d’allò més bé, xerrant, rient, fent gatzara, nedant, sobretot nedant, jugant a waterpolo, spinnejant, o fent zumba, fent metres remats amb kaiac. A la nit, la bona brasa ens ha fet endrapar botifarra amb pa amb tomàquet mentre res no s’aturava. A la piscina coberta els nostres waterpolistes han jugat un bon reguitzell de partits, amb la conya d’un públic cridaner i divertit i d’uns arbitratges un pèl còmics. Les hores han anat passant amb posat implacable. Res no atura el temps. A les set en punt del matí, que encara era fosc, s’ha despatxat bona xocolata desfeta i melindros que el tema era recuperar-se i tornar al tall i encara fer-ho amb bona cara malgrat que alguns portaven la lleganya enganxada. Hem vist sortir el sol, que a les 7:43 (centre de dades d’un pare que sol·lícit avisava als qui l’esperàvem) ha envermellit núvols que el tapaven i cel que l’agombolava. Quan ha sortit de ple, el moment el recordarem per sempre més. I les darreres hores potser s’han fet un xic més llarguetes. El cos ja nota els estralls de tot un dia, i aquí xerro i no sé el què dic o aquí busco un racó per fer-hi la darrera cabotada. I amb tot, faltant vint minuts per acabar-ho, hem establert un nou rècord, i ara crido encara que no tingui veu i clavo xiulet eixordador. I tots contents, molt contents i cap a casa…a dormir.
I res més, amics, gràcies a tots per haver-ne format part de tot plegat, i com diu el conte contat; I vet aquí un gat, i vet aquí un gos…
{gallery}2016/Social/24hores{/gallery}
