La Berta és un tros de nedadora. És la veterana, la capitana de l’equip. Tot un referent amb un munt de medalles i un fum de premis i guardons al llarg dels seus vint anys de nedar, que l’hi han fet guanyar-se un nom entre les millors, sens dubte. En el passat campionat d’Espanya de Sabadell, ha afegit una medalla de plata i dues de bronze més a la seva ja llarga col·lecció. Felicitats! Hem buscat una estona per a poder xerrar amb ella, que rient còmplice, es confessa tímida però quan t’hi apropes li encanta xerrar
Quants anys de clor, no?
Uf des dels sis, vint anys nedant amunt i avall (riu)
Amb tot el què has aconseguit, que és molt, digue-me’n un parell
Mira, les tres medalles en el campionat d’Espanya en piscina curta d’aquest mes a Sabadell i les tres medalles del campionat d’Espanya de la Picornell al 2010. Són, han estat molt importants…
Has nedat amb les millors, les admires?
Sí, clar. Ara mateix a la Jéssica Vall, quina nedadora, quina progressió la seva!! l’he tingut tan a prop que no me n’he cansat de mirar-la. I en Phelps, quin crack. Però deixant a part les medalles, el tio ha superat un munt de problemes personals. Va sortir del pou per tornar a ser el millor als JJOO de Río. No crec que n’hi hagi una altre com ell…
La natació et dóna moltes coses…
Moltes, moltíssimes, m’ha fet ser com sóc i li estic super-agraïda. M’ha donat una educació, una manera de fer les coses, una disciplina. M’ha format i fins m’ha donat una manera d’entendre la vida (aquí se li eixampla el somrís) m’ha donat molta felicitat. I sisplau publica això, el fet d’arribar cada dia a les sis del matí a la piscina i rebre el “bon dia” de la Rosi, cada dia!, fins i tot aquestes coses he après a valorar. Són coses que formen part de la meva vida de nedadora.
S’arriba a estimar la natació?
I tant que s’estima, són tants anys…però és que de petita ja la vaig estimar, nedava i em sentia molt bé, m’agradava tant… Omple, la natació m’omple, sinó, no em llevaria a quarts de sis del matí cada dia per a entrenar. El dia que vegi que ja no m’omple, ho deixaré
Nedar entre sureres tantes hores, tants anys, no t’ha fet un llop solitari?
No, no m’hi he tornat pas. Bé, crec (torna a riure). L’única solitud és quan et tires i comences a nedar, però saps que els teus companys estan amb tu i l’entrenador és a fora seguint-te, que hi ha un equip que t’envolta, potser sí, a nivell de “coco” pots arribar a pensar que són onze mesos, on cada dia nedes i nedes tu sola, però en cap cas he tingut sensació de solitud, ni tan sols quan he estat sola en un entrenament, sense cap company més
Algú m’ha dit que ets amiga de tothom, que t’estimen molt. Ets una líder?
Hahaha. Bé, no ho sé, potser no serà tant…però és que sóc molt tímida!, tinc molta vergonya!! (una altra rialla) i suposo que un líder no n’ha de ser pas de timidot, oi?. El que sí que intento és estar bé amb tothom, i cert que els més joves potser sí que em miren i per tant prou me n’estaré de fer coses que contradiguin la seva manera d’entendre la natació. Assumeixo aquesta responsabilitat i per això si puc ajudar-los en el que sigui ho faig, com? animant als més joves, motivant-los quan a les sis del matí no tenen ganes de tirar-se a l’aigua o animant-los quan no han fet la marca que esperaven
L’any passat Premi a l’Esportista amb Valors
Ai sí!, quin premi més bonic! Ha estat el que m’ha fet més il·lusió. Més que algunes medalles estatals. Que et facin aquest reconeixement, a casa teva, amb els teus, encara ara m’emociono quan ho recordo. Estic molt agraïda al Centre i a la gent que ha cregut tant en mi..
Ja està?
Si Berta, ja hem acabat
I altra vegada, qui us escriu, necessita estar-se uns minuts ben bons, sol a la taula, un cop la Berta ja ha marxat, per assimilar la dolça però sobretot sentida conversa tinguda.
Gràcies Berta, moltes gràcies
