Acabat l’entrenament de la tarda, i amb el cabell ben moll encara, ens hem assegut amb el nostre nedador més internacional, en Guillem Pujol, el nostre “Willy” que el proper dimarts se’n va Doha, al campionat del món d’aigües obertes. Hi nedarà dues proves kilomètriques; 10 i 5 km. es en ràpid!.
Willy; un altre campionat del món, ara ja és el tercer, hi vas amb més experiència, per tant més tranquil.
Doncs sí, més tranquil, fa tot just mig any nedava el de Fukuoka, i va ser un gran moment, però alhora també hi vaig una mica nerviós, doncs aquesta copa del món és classificatòria per als JJOO de París i el meu objectiu és classificar-m’hi, pensa que seria el colofó els campionats que he nedat durant tots aquests anys, per a aconseguir-ho he d’entrar dels setze primers.
Perill de sobrepressió.
No, anar a París és el gran objectiu que porto buscant quatre anys o més. Clar que pots sentir la pressió, però tinc clar que quan arribi el dia ho donaré tot, ho faré el millor que pugui, si em classifico, imagina’t quina alegria, i si no em classifico, almenys estaré tranquil perquè ho he intentat fins als meus límits.
Perquè de possibilitats en tens
Doncs penso que sí. Al mundial de Fukuoka, vaig quedar el 19è. i amb l’objectiu de poder millorar hem fets dues estades a Andorra, però en una cursa així hi ha moltes variables, i una d’elles és l’estratègia; estar ben col·locat a l’inici de la prova, no perdre el contacte amb el cap de la cursa, perquè al final, la cosa pot dependre tans sols d’uns pocs segons.
Durant les quasi dues hores que estàs nedant els 10 km. què s’arriba a pensar?
Tots tenim una pla per a cada cursa que hem de seguir, però també és cert que gairebé sempre acaba canviant, durant tanta estona s’han de prendre decisions, cal estar atents als líders de la prova, tenir-los controlats per a poder-los tenir a prop.
Quan s’arriba al teu nivell i anar a un campionat del món per poder ser als JJOO de París, es tem alguna cosa?
No, no temo res. He entrenat molt per ser aquí. Confio en la feina feta, i el que em fa estar tranquil és que ho donaré tot, i si no ho aconsegueixo, no serà perquè no ho hagi intentat.
Vindrà la frustració?
No, tampoc, mentalment estic molt fort, i si no vaig a París, estaré molt tranquil perque ho hauré intentat. El que sí que em faria ràbia és que acabés amb la sensació de que no ho he donat tot, però no crec que em passi, he entrenat molt i estic molt segur.
I s’aixeca, es posa bé el gorro d’hivern que porta i se’n va amb el seu caminar pausat, basculant la seva esquena enorme.
Molta sort willy!
