Asseure’t amb la Gàlia per a entrevistar-la o tan sols per xerrar-hi impressiona. Poc o molt encara que no hi parlis de tennis taula saps que és una de les millors jugadores del món, un fet que ella, tan humil com és, diries que no hi dóna prou importància. Quan xerra no li veus ni una punta de supèrbia, ella que en podria tenir tanta, “em ve dels pares, m’han ensenyat a pencar molt i a no creure-m’ho”.
Compte amb aquestes dues dades; actualment és la 104a millor jugadora del món i la 50a olímpica, en un esport dominat exclusivament pels asiàtics amb la gran quantitat que són i sobretot la gran qualitat que tenen. M’explica que a la Xina tenen veritables “fàbriques-Centres d’Alt Rendiment” on tots els que entren allí, joveníssims, juguen, juguen i juguen a tennis taula.
La Gàlia acaba d’arribar de Malàisia on ha jugat amb la selecció estatal el campionat del món i a nivell individual li ha anat bé perquè ha aconseguit punts per al rànking. Pocs dies després d’aquesta conversa marxava cap a l’open de Qatar a seguir puntuant i a seguir en el rànking de les millors. I a l’abril té el preolímpic a Estambul, i si es classifica (que es classificarà) els de Rio, seran els seus tercers JJOO amb només 28 anyets!.
Entrena quatre hores al dia i m’explica “que a mida que em faig gran m’estic tornant una “friki” del tennis taula, entreno, miro vídeos de les meves rivals, vídeos de com jugo jo, pràcticament no surto a les nits, però és que m’agrada molt aquesta vida, jugar és una passió brutal, l’únic que em cansa de veritat són tants viatges i tant llargs a uns països dels que només en conec els seus hotels”. I com s’aguanta tants anys al màxim nivell? són quinze anys jugant amb les millors, com se suporta la pressió, els entrenaments, les competicions “tinc les idees molt clares, i clars els objectius, sé el que vull i lluito” ara bé sé que arribarà un dia que pararé. Parla amb seguretat, i ho fa planerament, no divaga, és directa i et mira amb els seus ulls blavíssims, i veus que darrera la jugadora implacable de la pista s’hi amaga una tendresa vellutada que es veu ens els seus gestos, en la seva veu, en el seu tarannà. De fet sempre riu, i malgrat pugui tenir un mal dia (després d’una derrota) sempre tindrà paraules agradables. Un exemple a seguir per a tots els jugadors i sobretot per als més joves.
De les moltes que has aconseguit, una medalla important; “la de bronze en dobles en el campionat d’Europa de Viena 2013”
Moment dur; “l’any que vaig acabar la carrera d’empresarials i ho vam deixar amb la parella, m’havia de preparar per als JJOO de Londres’12…uf! va ser “durillo”
Bé Gàlia deixe-m’ho aquí. Fem quatre fotos, i ara que ja has marxat, permet-me que t’admiri en silenci
