La nostra triatleta Clàudia Luna va viure el mes passat, dos dies immensos. En dos caps de setmana, ella soleta es va proclamar campiona d’Espanya Absoluta de Duatló a Sòria i sotscampiona d’Europa de Duatló Júnior a Alcobendas. Des d’avui ja queda apuntat per sempre més.
No és fàcil poder xerrar amb ella, entrenaments i preparacions d’estudis li xuclen el temps i per tant hem d’afinar prou per trobar mitja horeta escassa per a seure’ns i que ens expliqui coses.
I arrenca, amb la seva rialla sempre oberta als llavis ens explica que té poquíssims precedents esportius a la seva vida; una mica de bàsquet i ball hip-hop (!) fa un munt d’anys. Tot plegat sense massa fal·lera. Fins que un dia al bar de la piscina, una amiga li va dir que hauria de provar la triatló, que s’ho passaria molt bé. Poc s’imaginaven les dues que començava la carrera d’una campiona.
I ja la tenim a l’equip provant un esport que li va agradar molt de seguida. Combinar aquestes tres disciplines va fer que s’hi aboqués i cada cop siguessin més les hores que hi dedicava. Des d’aquells inicis cada cop s’hi troba millor i la seva progressió ha estat meteòrica. De seguida comença a destacar. El club descobreix que és molt bona triatleta però quan li ho dic, la seva enorme humilitat la fa envermellir, i els ulls se li obren molt de tanta vergonya que passa. La rialla no la perd, però. De veres, qui escriu veu a una corredora que acaba de ser subcampiona europea i campiona d’Espanya i sembla com si li fes una mica de vergonya. Com els afalacs la incomoden, l’admirarem en silenci…
Entrena molt, cada dia dues sessions, d’hora i mitja o dues hores on fa de tot. El que més li costa és la natació i en la cursa a peu és, on diu, sempre amb la boca petita, que fa estralls en els seus adversaris. Té un veritable llamp de cames. La seva timidesa però no li impedeix de ser molt exigent amb ella mateixa, i sempre surt a guanyar, sempre. Si ho fa, aleshores és molt feliç, però si no guanya (torna riure) diu que no passa res.
No n’és plenament conscient encara del què ha fet, encara ho ha d’acabar d’assimilar, i quan li preguntem on pot arribar, bufa i diu que ni idea. JJOO? “Noo, que dius!. Vull entrenar, millorar, però sobretot passar-m’ho bé com fins ara, entreno molt, em canso, “pateixo” però m’ho passo molt i molt bé, sobretot amb la colla de l’equip”. Les properes cites on espera estar molt fina són el campionat d’Espanya de Triatló, en les distàncies sprint a Pontevedra i olímpica a Altafulla.
Ha estat una conversa agradabilíssima, senzilla i molt planera, tal i com és ella, que acaba de fer el que ha fet i veus que res no se li ha pujat al cap. Continua sent a mateixa Clàudia riallera de sempre
{gallery}2015/Esports/Tritalo/Claudia{/gallery}
