Ens hem assegut, per coneixe’l una mica com és per dins. És en Cano, IronCano, cos i ànima de la nostra secció de Triatló. Amb el fum d’anys que fa que és amb nosaltres, segur que deu tenir moltes per a explicar-nos.
Arriba amb el seu pas apressat, Marcel ràpid, que a dos quarts tinc un grup d’entrenament.
- Cano, quants anys fa que vas començar en aquesta casa?
Vaig començar el 1999, tenia 32 anys.
- Venies del Club Natació Barcelona.
Si, havia començat a fer triatló al CNB, hi vaig estar des del 1991 fins al 1998. Va ser una molt bona experiència.
- I què et va portar a Mataró?
Hi havia gent que m’ho va demanar, els germans Serra, en Toni (a qui li feia entrenaments personals) i en David. Em van dir que no tenien un entrenador que s’hi pogués dedicar les hores mínimes que calia, sabien que jo tenia aquestes hores.
Quan comença la reva carrera de trialeta?
Jo venia del món del ciclisme on hi vaig estar tres anys, però em vaig desencantar una mica i aleshores vaig saber que havia sortit una nova disciplina, el Triatló, que s’havia inventat als EEUU, proves molt dures i llargues com l’Ironman de Hawaii, ho vaig saber per una revista que llegia cada mes, es començaven a fer triatlons. I es va organitzar el Triatló de Banyoles, el primer al que m’hi vaig apuntar, era l’any 1986 amb dinou anys. Va ser la primera única cursa que vaig fer de categoria Júnior. Recorda que no em va anar gaire bé, però m’havia ben agafat. L’any següent vaig guanyar-lo i també el de Barcelona, que es va fer on hi ha ara la Vila Olímpica.
- I allí vas veure que valies per la cosa.
Vaig veure que no se’m donava gens malament, i l’any següent a la mili que vaig fer a Saragossa, casualitats de la vida, al triatló de Banyoles vaig conèixer l’Àngel Santa Maria que era un entrenador molt bo de natació. Doncs gràcies a ell vaig poder entrenar amb el seu grup i vaig fer algunes curses de campionat, els caps de setmana, perquè entre setmana havíem d’estar a la caserna. Tenia prou facilitats per a entrenar, fins i tot la bici vaig pujar.
- Quan arribes a Mataró, què t’hi trobes?
Si. Jo venia d’un club on disputàvem cada any la lliga nacional de triatló i aquí em vaig trobar un grup de molt bon rotllo però amb poca disciplina a l’hora d’entrenar i que eren molt pocs, crec recordar que n’érem uns quinze. Venien un dia i en faltaven dos. Em va costar acostumar-m’hi, però com que van venir uns quants triatletes del CNB, aquests van portar aquella punta de seriositat que va ajudar al demés a inculcar els meus mètodes d’entrenament i sobretot la constància i el compromís.
- I què canvia aleshores?
Doncs que vam començar a entrenar quasi cada dia i vam començar a rutllar i això va fer que més gent s’hi engresqués, l’equip va anar creixent.
- Cano, que té el Triatló que sigui tan popular? Què té que enganxi tant?
Doncs és cert que fa temps ja que es va posar de moda i encara ha evolucionat cap a proves extremes, ultratrail, ultra distàncies, ultra tot. La gent vol fer esport i cada cop vol més “canya”. Pensa que sortir a córrer és ben barat, unes bones vambes i una muda de running i som-hi. I a més el Triatló té la combinació dels tres esports que el fa molt llaminer.
- I comencen de nanos?
Doncs sí, ja fa un temps que els i les més joves ja s’inicien en el Triatló, ja no ens venen rebotats d’altres esports. I suposa un repte important, molts quan comencen es diuen; seré capaç de fer-ho?
- Hi ha gent “malalta” de Triatló?
Segur. Jo mateix en seria una d’aquestes persones (riu). Tinc 58 anys, en porto porto quaranta fent triatlons i no m’he avorrit mai, entreno cada dia, i cada dia busco mantenir el millor nivell. I més que malaltia, que una mica potser si, en diria passió per l’esport, m’encanta competir, en soc molt de competitiu.
- Cano, quina ha estat la teva millor classificació?
Alguna bona carrereta he fet (hehehe). L’any 2010, amb 43 anys, a l’Iroman d’Àustria vaig aconseguir entrar en la 4a.posició en categoria absoluta, vaig baixar la meva marca personal 8 hores i 23 minuts.
- Vuit hores corrents, glups!
I mira que venia de tot un any lesionat.
- El triatló és un esport car?
Cert que hi ha molt de mercat i sempre pots comprar el millor material possible, que aquest sí que pica una mica, però hi ha molt producte de molta qualitat, per exempre amb una bicicleta de gamma mitja, un neoprè arregladet i unes bones vambes,ja tens material solvent per posar-t’hi. El que sí que s’està “desmadrant” són les inscripcions a segons quines proves. Ara es poden arribar a pagar fins a 900€ per voler fer un Ironman, i l’únic que et donen és un regalet, una motxileta, i una samarrea “finisher” ja veus, i tots els productes que puiguis tenir durant la cursa que no valen 900€ ni de lluny.
- Per ser triatleta has de un poc solitari?
Doncs una mica sí, sobretot els que fan llargues distàncies i mira que la majoria busca poder entrenar en grup, els agrada molt i intentem de fer entrenaments amb colla i la gent respon, però els que busquen les llargues distàncies sí que entrenen sols perquè en aquestes proves el corredor/ra s’ha de conèixer, ha de sentir quin ritme l’hi és millor i aquí és millor que vagis solet.
- Amb quins volums de càrrega treballeu? En una setmana quants km podeu arribar a fer?
Una mitjana de 12.000 metres nedant, 200-250 km en bicicleta i 35-40 km corrents, podria ser el treball normal d’una setmana.
- I per acabar, penses fer com en Toni Noé?
Hahaha, fa anys “l’avi” era un company més de l’equip, “conyon” i de molt bon rotllo, però de fa temps és un referent, dels que més m’estimo i penso que és molt difícil fer el que ha fet ell.
- Però tu no penses plegar?
A vegades he pensat a deixar-ho ja, perquè cada cop em costa més arribar on era abans, però és que sóc molt competitiu i malgrat que noto que el meu rendiment, amb els anys baixa (llei de vida oi?), però tenir “l’avi” al costat em motiva a continuar. Hem fet una promesa, ell ha fet el seu darrer Ironman de Vitòria amb 75 “tacos” i jo el vaig anar a veure. Doncs quan jo en tingui 75 també, ell ha promès venir-me a veure hahaha.
Bonica promesa.
