Aquest cap de setmana, dos triatletes del CNM van ser en una nova i emotiva l’edició de l’IROMAN de Vitòria, una prova mítica de les que se celebren arreu del món.
Però és que és una prova molt, molt especial pel nostre “avi” l’estimat Toni Noé. El “xaval” de 76 “tacos” que encara que el calça la muda de runner i surt a trencar barreres. En la seva dilatada carrera esportiva, s’ha arribat a “marcar” fins a 25 IROMANS, que es diuen ràpid,i a Vitòria cada any l’esperen per a retre-li el merescut homenatge.
En l’edició d’enguany hi havien deutes pendents. Després del “pal” de l’any passat, on per diversos problemes no va arribar al temps del tall per només tres minuts, aquest any, sí que acarava la seva darrera participació, amb l’objectiu fixat de baixar de 15h 30 minuts i entrar en el temps.
El que té en Toni és la seva lluita contra tot, però principalment contra ell mateix. I a la prova va nedar, va pedalar, i va córrer, com si li anés l’ànima, i tot i tenir alguns problemes amb els avituallaments, anava passant els parcials en temps de tall, per poder acabar abans de les 12 de la nit, que era l temps límit.
La gent de Mataró que era allí, amb en Cano al capdavant, patia una cosa de no dir, quan veien que anava passant el temps i el “nano” no arribava. Però heus aquí que quan el crono marcava les 15h.23’30” en Toni creuava la meta enmig una ovació tancada i eixordadora que el nombrós públic li va oferir, fruit de la joia de veure’l arribar i de l’enorme admiració que desperta en Toni allí on va però especialment aquí a Vitòria on ja es un personatge públic.
Fins a cinc minuts d’aplaudiments li va retre el públic emocionat, mentre cridaven a viva veu el seu nom.
En Toni, un dels grans.
Un altre corredor del Centre, en Carles Llach també hi va participar. En Carles és un veterà de la vella guàrdia, dels que van començar amb l’equip quan tot just estava a les beceroles. Hi va anar molt ben preparat, amb molt de temps d’entrenaments al cos, i malgrat patir una forta indisposició per la qual va haver de parar, es va recuperar i traient forces d’on no n’hi havien, es va refer i lluitant fins al final va aconseguir arribar rebaixant la seva marca i acabant la cursa convençut que encara ho pot fer millor.
En la classificació, com no podia ser d’una altra manera, va ser per a en Toni Noé, 1r. del GGEE de 75-79 anys i en Carles, va ser 55è, del GGEE de 45-49 anys.
En Toni i en Carles; UNS MÀQUINES!
