De fa dos anys que tenim entre els nostres socis un atleta referent el món de l’atletisme estatal, nacional i mundial; en Jesús Ángel García Bragado, “Chuso” pels amics, que als seus quaranta-sis anys encara té corda per anar als que seran els seus setens JJOO, els de Rio.
Poca broma.
No hem deixat passar l’oportunitat d’asseure’ns una estona amb ell i descobrir què s’amaga darrera un corredor de marxa atlètica que ha estat campió del món de 50 km, a Sttugart’93, subcampió del món a Atenes’97, subcampió del món a Edmonton’01 i medalla de bronze al campionat del món a Berlín’09 i un fum de campionats més, millors marques, dos diplomes a dos JJOO i rècords que us deixem a l’enllaç del Wiquipèdia perquè us hi entretingueu; https://goo.gl/DBp2OA En “Chuso” ens explica que va començar a fer atletisme a l’escola Tajamar al popular barri de Vallecas després de practicar diversos esports. Va córrer diverses modalitats i finalment es decideix per la marxa atlètica i de mica en mica comença a guanyar curses, campionats, i la seva progressió és meteòrica. El seleccionen per formar part de l’equip estatal als JJOO de Barcelona’92. A partir d’aquests JJOO se n’adona que pot fer coses importants i entrena per guanyar i guanya. Guanya medalles, guanya campionats i cada cop obté millors classificacions. El 93 guanya el campionat del món i entra de ple en el grup de l’elit mundial. Al 1996, decideix venir a viure a Catalunya i comença a entrenar a Calella amb una altre mite de la marxa atlètica, en Jordi Llopart i amb ell experimenta una millora espectacular. En Chuso es fa un gran de la marxa atlètica.
Ens explica que ha vingut a petar al Centre perquè la seva filla va començar a fer natació i portada per ella, ell mateix ha descobert que el nedar l’ha recuperat d’una esquena que tenia trinxada després de tants i tants km “marxats”. Va ser en Mario Lloret, qui el va aconsellar de fer natació per a poder-se recuperar. Ell mateix s’ha sorprès molt de veure com ha millorat. Quan entra a l’aigua no s’hi posa per poc i arriba a “marcar-se” de 2000 a 2500 metres. Ho combina amb el seu entrenament d’atletisme que fa a les pistes de Cirera o a la carretera. Convençut de poder-se classificar per als JJOO de Rio encara entrena i entrena molt
En els seus records, que omplirien un llibre, hi ha dos campionats que no podrà oblidar pel dolor “esportiu” que va sentir; a Sevilla’99 i a BCN’10 “corrent a casa” no va aconseguir cap medalla, i va sentir un profund sentiment de frustració. Amb un punt de romanticisme mal amagat però, en Chuso ens explica que els moments que més recorda dels seus èxits és quan al 93 es proclama campió del món a Stuttgart. Els seus pares, els seus cosins i tiets que vivien a Alemanya com a treballadors emigrats, poden presenciar en viu l’èxit del fill i nebot, però és que a Berlín’09, on hi guanya la medalla de bronze també ho fa agombolat per la família, pares, cosins i els fills que van ser testimonis privilegiats d’una altra fita de l’atletisme.
I acabem. S’aixeca i diu que se’n va a nedar. Riu, et mira amb un punt de modèstia que et descol·loca. Estic davant un tros d’atleta, que ha guanyat medalles que pesen moltíssim i en canvi el veus sempre amb una tarannà silenciós que diries impropi en esportistes d’aquest nivell.
Gràcies Chuso
{gallery}2016/Social/Chuso{/gallery}
