A les 11 en punt del matí la directiva responsable de la seccio de natació, l’Eva Viciano encenia la metxa del coet que esclatava cel enllà i donava la sortida al primer relleu de natació i a la celebració d’una nova edició de les 24 hores esportives que va aplegar durant tot un dia un munt de gent; socis, pares, mares, nedadors, waterpolistes, jugadors de tennis taula que amatents i disposats varen participar de les moltes activitats que se’ls proposava. A les 12 la nostra monitora d’spinning la Carme escalfava les cames i els motors de tots els que varen pedalar a l’aire lliure, a l’espai on hi tenim l’àrea de pícnic. Després del ritme de pedalada i sense temps a descansar gairebé, a la 1, a la piscina triangular, classe d’aiguagym i ja tenim a la gent a l’aigua, saltant i seguint la coreografia marcada al ritme de música de molta “tralla”. Mentre, a la de 50, se succeïen els relleus i el bon rotllo s’estenia entre tots els que corrien per la piscina. Socis que prenien el sol feien el badoc mirant tot el “muntatge”. A l’hora de dinar tot molt ordenat i endreçat, a la terrassa de sobre el restaurant, tothom hi anava amb la carmanyola o l’entrepà i comentava la jugada tot fent un mos. A les 4 de la tarda, plantada de tres infables enormes a la piscina i aquí sí que els nanos varen xalar de valent, salts, alguns d’ells molt agosarats, virolles diverses i moltes rialles.
A les 7 a la pista poliestportiva, actuació dels homes més forts, no sé si del món, però de la piscina segur. Varen fer una demostració de força que ens va deixar bocabadats; maletes de 100 quilos, boles de pedra de 120, 130 i 140 quilos, una roda de tractor mastodòntica, que ella sola, en pesava 450. Tal i com ja va passar l’any passat, va ser l’actuació més vista i aplaudida de totes les 24 hores. La presència d’aquests “humanoides” va despertar un munt de mirades, barreja d’admiració i de por, de veure aixecar aquests pesos.
El sopar es començava a rostir a partir de les 8, a les 9 ja teníem les botifarres, el pa amb tomàquet i el gelat, que no hi va faltar de res! i la gresca, que amb la vinguda de la nit pujava de revolucions. A la nit-matinada l’hora del waterpolo, partits, gols, aplaudiments, protestes més còmiques que altra cosa, i polèmiques per fer caliu.
De mica en mica la gent s’anava fent fonedissa, alguns guillaven cap a casa amb mostres evidents de cansament a la “face”, d’altres buscaven tumbones i amb el sac ben lligat s’arraulien als braços de Morfeu. I la nit passava i els metres s’anaven fent amb ordre i rigor, no ens podíem descomptar, anàvem per rècord!!
Els primers rajos i un gall imaginari ens va depertar amb la lentitud que du el llevar-se arran de mar. Cares de son profundíssima, el cansament enganxat a les parpelles i els badalls avisaven que fins que no s’esmorzés, més d’un aniria d’esma per la piscina. I el sol fent el seu camí ens començava a portar ganes de fer coses, a un altre ritme, cert, però calia acabar, quedava tan poc…
I l’espetec final anunciava que tot s’era acabat, la fita superada i el rècord batut 100.200 metres nedats metre a metre, nedador a nedador!!. Recollir-ho tot i fer via cap a casa, calia recuperar hores de son, que el dilluns no perdona a ningú.
Agraiments
Gràcies a tots els pares que vàreu col·laborar i molt!! amb la “causa”, portant cadires i taules arreu, bicis, ajudant a servir plats i a sucar pa, i a controlar-ho tot.
Gràcies per ser.hi
I special thanks per a la Nuri Àlvarez, la Sílvia Pont i l’Eva Viciano per tot el que vàreu fer
{gallery}2014/Social/24hores{/gallery}
