En Quique és un soci del Centre de fa molt anys. Hi va venir per fer esport, molt d’esport. És un esportista nat. Arrel d’un accident de moto, li van haver d’amputar una cama, però el seu tarannà lluitador el va fer sobreposar-se i centrar-se en la seva carrera esportiva. Va entrar a formar a part del nostre equip de natació a finals del 90, començaments del 91, que aleshores encara no tenia una secció d’esportistes adaptats. I allí ho va donar tot. Va entrenar molt i molt fort, es classificava per als campionats d’Espanya, aconseguia medalles. Ens recorda sorneguer, com en una edició del “Mulla’t per l’Esclerosi” l’aportació d’en Quique va ser nedar 10000 metres seguits en 2 hores i 54 minuts. En ressalta la gran “família” trobada al Centre i com va arribar a gaudir de les amistats fetes al club. A la que pot, com a bon soci que és, ve al Centre i es “marca” uns quants metres a l’olímpica. Quan ja li va semblar que en tenia prou, va deixar la natació però la seva ànsia competitiva el va fer entrar a provar, primer el pitch & put al camp que hi a a San Cebrià de Vallalta, i quan ja va tenir el nivell mínim va entrar a jugar el golf. Tal i com va fer amb la natació en Quique s’hi va abocar i va començar a entrenar un fum d’hores, de les 7 a les 10 del matí, si pot cada dia. La seva autoconfiança el fa ser molt ambiciós i la seva evolució va ser espectacular. L’any 2012 guanya per primera vegada l’open de Madrid per a jugadors adaptats. El 2015, en una altra gran demostració, torna a repetir el guardó. Comença a fer-se un lloc entre els millors. I mentre t’ho explica se li acumulen els objectius pels que té clar que lluitarà, campionats, opens i veus com els ulls se li fan grossos. Sent l’esport a flor de pell, pura vida. Acabem la xerrada. S’hi posa bé per a un quantes fotos, marcant estil mentre punteja un “swing” i em diu que té un “hàndicap” boníssim que l’any que ve el veurem. I se’n va rient.
Sort Quique!
{gallery}2016/Social/Quique{/gallery}
