Són les monitores mes conegudes i les quasi més veteranes del Centre. Molt estimables i entranyables.
Per les classes de l’Anna. d’Activitats Aquàtiques i de la Carme, de gym i les seves variables, hi han passat tants alumnes…deuen tenir tantes coses per a explicar-nos…
Ja toca asseure-s’hi i que ens ho expliquin.
- Fa un fum d’anys que sou les nostres monitores, quants anys porteu al tall?.
Carme, jo vint-i-cinc. Vint-i-cinc anys que porto “donant canya” (riu) als meus estimats i estimades alumnes i veure que malgrat apretar molt, sempre estan contents, això vol dir que la cosa va bé.
Anna, uf jo vint-i-sis, vaig començar molt joveneta. M’agrada molt ser monitora, ensenyar i veure com els meus alumnes, grans i petits, van aconseguint els seus objectius. Gratifica molt
- Què els doneu a la gent perquè sempre vulguin venir amb vosaltres?
C_ Jo sempre busco innovar. Procuro està molt pendent d’ells, està atenta al que volen en cada moment. Els explico com ho han de fer per millorar. La mitja d’edat de les meves classes, és d’entre els quaranta i els setanta anys, i fins i tot en tinc alguna de vuitanta. Estar bé i en forma, hi pots estar a qualsevol edat, venen amb ganes i els dono allò que volen.
A – Jo igual que ella, està molt per elles, “donar-los cariño” que se sentint ben cuidades, fent les correccions quan pertoca i felicitant-les quan ho fan bé. I explica, he arribat a tenir una alumna de noranta-tres anys, que estava molt contenta de tant bé com es trobava cada cop que sortia de l’aigua, després de fer classe. Les meves alumnes m’expliquen que quan van al metge, les felicita quan les veuen tan eixerides.
- En tots aquests anys, segur que n’heu viscut de tots colors, expliqueu-ne alguna de molt sentida.
C – Hi ha molts moments que guardo que són molt especials. Veure com t’agraeixen una bona classe feta, que encara que suats i cansats, estan contents. Ep i els dinars i sopars (torna a riure) ens ho passem pipa, i allí te n’adones que els moments compartits al Centre han fet que tots nuéssim una molt bona amistat. Et sents molt estimada. I ens fan cada regal que et deixen sense paraules.
A – En recordo una de molt bona. Arrel del Covid, tenia dos alumnes amb covid persistent (no podien fer res) i s’ho passaven molt malament. No podien ni anar a treballar. Doncs es van apuntar a Aigua i Salut i hauríeu de veure com es van recuperar. Han guanyat massa muscular, mobilitat i flexibilitat, els hi ha suposat una millora de vida brutal. I dic el mateix que la Carme, quan fem dinars o sopars, podem veure que s’ha fet un grup molt.
- Cada dia exercici físic, heu d’estar molt a punt; entreneu? o ja veniu fortes de fàbrica?
C – Les classes que faig em serveixen alhora d’entrenament. Com que m’hi aplico ja em suposen un bon treball que em serveix per estar a punt. De fet, per a no carregar-me, ni jo ni als meus alumnes, fem classes variades, un dia Tono Integral, un altre Càrdio. I adapto els exercicis a les capacitat de treball de cada alumne.
A – Jo sí, a part dels exercicis que faig a les meves classes, sovint em tiro a la piscina a nedar uns 1000 metrets, em relaxa, física i mentalment, em va molt bé i alhora em manté en un bon to muscular.
- Heu trobat que d’un temps ençà la gent vol més i més exercici físic
Tant la Carme com l’Anna estan totalment d’acord– Doncs sí, a vegades la pràctica esportiva pot esdevenir una obsessió amb un punt d’addicció, i veiem que és una tendència que s’està donant en edats cada cop més madures. És la mateixa societat que ens hi aboca. Aquí, nosaltres els hem de saber assessorar, i explicar-los bé que tots els excessos són perjudicials i que s’han de seguir una pautes molt ben marcades, perquè la cosa no se’ls en vagi de mare. Que per estar bé no cal “matxacar-te”. Cal saber dosificar-se. Ens han de demanar consell que nosaltres sabem què cal fer i què no. A un classe intensa li ha de seguir una de recuperació.
- Quina és l’evolució dels vostres alumnes? N’aprenen ràpid? Els costa?
C – Jo he vist evolucions importants de molts dels meus alumnes, cal dir que són molt aplicades i aplicats que si bé al començament els costa, a base d’esforçar-se assoleixen un nivell molt superior al que tenien quan van començar. Hi ha de tot però, hi ha gent que n’aprèn més ràpid, d’altres els costa una mica més, però la millora sol ser bastant general, a més, per ampliar la informació que els dono, tenim un grup de whatsapp on els envio pàgines web on s’explica la tècnica dels exercicis perquè ho aprenguin bé, els ajuda. Però sí, hi ha una millora, no només en la realització dels exercicis sinó també en la seva actitud, a nivell de “coco” també tenen importants millores.
A – Venim a fer classes adaptades a les característiques físiques dels alumnes, un mena de classes personals. No podem fer fer a tots el mateix i al mateix ritme. Cal adaptar el treball a les seves característiques físiques i és així com van guanyant confiança i poden millorar.
- Fins a quin punt venen a les vostres classes per trobar-se, per l’ambient, per la companyia?
C – L’aspecte social és “superimportant” apunta, és molt bonic de veure com després, quan acaben, surten plegats i se’n van a esmorzar, i el que els fa molta il·lusió són els dinars que fem cada any i que organitzen amb moltes ganes, i realment veus que la colla feta a la piscina és la “seva colla”
A – Jo a les meves “nenes” (sic) sempre els dic que la constància les farà aconseguir la millora física que també els portarà la millora psicològica i que s’acabin trobant super bé, que l’esport no té edat i que les nostres classes les podem adaptar a tothom al seu nivell a les seves característiques i això els fa crear grup, sentiment de pertinença. Tothom hi està molt a gust.
- Això us deu omplir…
I tant ! contesten les dues, tot fent un bisbe, i estem segures que els nostres alumnes noten que treballem molt a gust amb els nostres grups. Malgrat que potser al final del dia podem acabar molt cansades i per aquest motiu, a vegades ens costa poder conciliar el son i potser l’endemà et costa aixecar-te, però com que veurem a les nostres alumnes, doncs t’animes i quan veus que a la classe, la gent et segueix amb ganes i que s’ho passa bé, encara revifes més.
A – jo a la tarda, tinc cursets de nens petits i tirar-te amb ells a l’aigua em suposa recarregar-me d’energia positiva. Començo a cantar amb ells i veus que riuen, que canten amb tu que t’expliquen moltes coses perquè s’ho passen bé.
I fins aquí; gràcies Anna, gràcies Carme.
