La Ciara Gibson diu que ja n’hi ha prou i plega, que són molts anys, des dels onze que va començar, i que ara ja ha de mirar cap al seu futur professional i deixa el waterpolo.
Tota la teva vida esportiva aquí, ¿què en pots dir?
_ Ha estat increïble, me n’adono que al Centre he crescut com a persona, com a jugadora, he après valors tant importants com la companyonia, el respecte, el treball en equip, a ser tolerant, són valors que són claus en la persona que sóc avui i espero poder transmetre en el futur a la gent que m’envolta, són coses que sempre duré amb mi.
I plegues…
_ Uf, m’ha costat molt, molt! prendre aquesta decisió, i l’he pres fa relativament poc. Des que vam acabar la lliga, ara fa dos mesos, que hi penso, ha estat una opció molt complicada. El waterpolo m’encanta, gaudeixo molt jugant i penso que encara estic en prou forma com per a continuar però si penso a llarg termini, penso en el meu futur professional i aleshores m’he d’aturar. He estudiat Relacions Internacionals i ara vull fer un màster, en un mon tan competitiu, cal estar molt ben preparada i alhora vull començar a buscar feina. He decidit plegar ara amb només vint-i-cincs anys, i si t’he de ser sincera no ho acabo d’assimilar encara.
Estudiar i jugar al més alt nivell…
_ Sí, he pogut estudiar i jugar a waterpolo al més alt nivell. Sempre he tingut molt clar que es pot compaginar els estudis amb l’esport, només cal una mica d’ordre i voluntat i te’n surts, i a més dic que fins i tot és saludable (riu) perquè aprens a organitzar-te ja de ben joveneta.
Deus tenir un fum de records…
_ Oi tant, imagina-t’ho. Tants partits, tantes sensacions tingudes…Els millors, els dos títols del 2016; copa de la Reina i copa LEN, què fort!! I molts més…ara, si hi ha un record entranyable com cap altre, és la medalla de bronze (la primera medalla) guanyada al campionat d’Espanya juvenil al 2008. Quina il·lusió em va fer.
Tants anys amb nosaltres, i ¿no has tingut cap oferta d’un altre equip?
_ Sí, vaig tenir ofertes d’Itàlia i d’Hongria, mmm, però jo a Mataró hi he estic molt bé, a més, amb el patrocini de La Sirena ens hem convertit en un equip molt potent, l’oferta esportiva que m’oferien no era millor que la nostra. Com a casa enlloc.
També has jugat uns JJOO
_ Si els de 2012 a Londres. Vam entrenar molt, vam treballar molt i vam arribar fins als quarts de final on la potent Espanya ens va eliminar, però vam fer molt bons resultats contra seleccions consagrades.
_ Mantindràs alguna vinculació amb el waterpolo.
Uf! de moment vindré a veure l’equip, però me n’allunyo una mica. Sempre estaré pendent dels resultats i les notícies d’un esport que estimo molt però a una certa distància.
Has gaudit i rigut amb un esport que estimes, ¿també hi has plorat?.
_ Hi he plorat moltíssim. Hem patit derrotes molts dures, derrotes que ens tancaven classificacions, que ens eliminaven, i no m’he pogut aguantar. Plorava per mi, però també per les companyes amb les que tant havíem treballat.
_ Tens un canell finíssim, i a més ets esquerrana, sempre has estat de les màximes golejadores de l’equip.
M’agrada marcar gols (torna a riure) però he valorat molt més les jugades col·lectives, donar una bona assistència, o un contraatac de tot l’equip sovint m’alegrava més que no pas marcar.
Ciara…segur que plegues?
Hahaha, si, sí, plego i ho faig molt agraïda amb el club i amb un esport que m’ha ensenyat tantes coses…
Good bye lovely Ciara!
