Ens hem entaulat, amb una colla que cada dia, però és que cada dia, de dilluns a divendres se citen al pavelló per a jugar, des de quarts d’onze fins a les dotze els seus partits de ping-pong (sí, sí ping pong) són en Manel, en Miquel, en Toni, la Pepa, la Tensi, en Joan i en Clopés, i encara n’hi ha més que avui no han vingut.
Les edats del que som avui fan respecte, des dels seixanta-cinc fins als vuitanta dos anys, i cada dia venen amb més ganes.
- Quant fa que veniu?
En Manel, diu que fa 20 anys, cada dia de dilluns a divendres, en Miquel apunta que fa un mes i mig, no ho sabia i m’ho va dir la meva dona que ve a nedar i estic molt content de venir, és una colla fantàstica. Buscava un lloc per a jugar més dies i més sovint. En Clopés, venia de fora i només jugava un dia a la setmana i ara que ve cada dia, s’ho passa pipa.
- Un cop sou arribats al pavelló, com us organitzeu per jugar?
D’una manera aleatòria, fem un grup de quatre i juguem a dobles, i quan s’acaba el partit, surten dos jugadors i n’entren dos més. Hi ha dies que n’arribem a ser entre dotze i tretze i juguem tots contra tots. En Joan diu que hi ha molt de nivell i explica que tan dolent és el de vuitanta-dos com el de seixanta-cinc, i tots esclaten a riure. La Tesi, entre rialles apunta que els agrada molt jugar i que venen molt motivats.
- Algú que destaqui?
Bé, hi ha els dos Joans, però n’hi ha un altre, en Francesc Miró, té noranta-un anys i aquest sí que està en un nivell superior, ara està empiocat i no ve, però quan juga demostra el seu nivell.
- Feu algun campionat entre vosaltres?
Temps enrere n’havíem fet algun, però ara ens fa com una mica de mandra, juguem entre tots només per a divertir-nos.
- Les ganes de voler guanyar us porta a tensar els partits?
No, diuen gairebé tots alhora. Bé, algun cop discutim aquest punt és meu, aquesta no ha tocat la taula, però sempre des del bon rotllo. el grup està bastant equilibrat i no ens discutim, apunta en Toni. Temps enrere (segueix) hi havia vist bones baralles, gent molt, massa competitiva, però ara ja no és el cas. En Joan, per reblar-ho apunta; jo encara no m’he deixat anar, vigileu…més rialles.
- La Pepa afegeix que amb el bon rotllo que tenim, fem un dinar cada estació de l’any; tardor, hivern, primavera i estiu, al restaurant de la piscina, amb l’amic Cristian, i ens ho passem així de bé, xerrant i sobretot rient de les nostres coses.
- Després de jugar què feu.
Alguns dutxats, marxem, d’altres ens quedem, anem al gimnàs, a nedar, al bar a fer-la petar, que hi estem molt bé al Centre.
Encabat tots s’aixequen i, en Toni fa la conya de posar-se “guapos” per anar a fer les fots.
Ben bé són la colla fantàstica del Ping-Pong.
