La Laura López va ser una jugadora molt important del nostre equip de waterpolo femení, va aconseguir títols amb el CN.Mataró (copa LEN i copa de la Reina, l’any 2016) i ha estat un referent a la selecció estatal amb qui ha guanyat guardons inoblidables com el Campionat del món i el campionat d’Europa i, la medalla de plata al JJOO de Londres l’any 2012.
De fa temps és la directora del Centre de Fisioteràpia Axis que té una consulta a les nostres instal·lacions, per als socis i sòcies amb bons descomptes i també vetlla per l’estat òptim dels nostres equips esportius.
Ens hem assegut perquè com a terapeuta que és té un fum de coses per a explicar-nos.
Quedem a la piscina i ens hi posem.
- Què fa un fisioterapeuta?
És el que fa massatges (riu) sempre s’ha reduït a això, oi? Però el massatge seria de les darreres coses que podem fer. El fisioterapeuta primer de tot fa una valoració per a poder fer un diagnòstic i saber què l’hi passa a aquella persona i el nostre treball consisteix tant en la prevenció com en poder fer una bona rehabilitació quan s’ha produït la lesió.
- Per ser-ho , cal haver estat esportista?
No, no cal. Clar que t’ajudarà si et vols dedicar a la fisioteràpia esportiva, però hi ha molts altres camps; hi ha la fisioteràpia neurològica, la del sòl pelvià, la de pediatria, però sí, sempre es relaciona la fisioteràpia amb l’esport, potser perquè és el que hem vist més.
- Veig un fisioterapeuta a cada cantonada, és normal?
És normal perquè el mercat així ho marca, ho he vist i ho pateixo, al carrer Argentona on som nosaltres, he vist en poc temps que s’hi han obert tres centres nous i malgrat que pugui ser competència, no hem deixat de tenir feina, potser és que hi ha patologies per a tots els centres. Recordo que va ser després del Covid que es van començar a obrir molts centres i mira, funcionem tots.
- Tant fotuts estem?
Doncs sí, cada cop estem pitjor, exigim molt al cos i no el cuidem prou. Però alhora estem agafant consciència que el cos i la ment són un. Problemes que comencen al cap ens acaben afectant la resta del cos, cal saber-ho veure i aquí és on els fisioterapeutes podem ajudar molt.
- Tothom hi va?
No, pensem que encara falta molta gent a qui arribar, encara hi ha la creença que només fem massatges per pal·liar el dolor. No estem arribant a educar prou la gent que poden venir per a prevenir, no només lesions musculars, sinó moltes altres patologies, conseqüències físiques vingudes d’estats nerviosos, stress, pneumònies que provoquen molta mucositat, els fisios ajuden en aquests casos. Són afeccions que la gent encara no sap que les podem tractar i curar, tenim un ventall molt ampli d’actuacions.
- Si faig esport però no em fa mal res, també hi he d’anar?
Cal sempre fer prevenció, alguna visita per a descarregar i poca cosa més, però cal tenir en compte que a part de l’activitat esportiva, podem passar moltes hores asseguts a la feina i un dia et lleves i sense saber per què et fa molt mal l’esquena, procurem no allargar-ho, feu una visita i ens estalviarem mals majors.
- Hauríem de fer estiraments cada dia just quan ens acabem de llevar
Més que estiraments jo recomano mobilitat, estirats al llit mateix, aixecar els genolls fins al pit, i aquí mous els malucs, els genolls, les cames, una mica de rotacions amb el tronc, petites rutines que no arriben als cinc minuts i que ens poden ajudar molt.
- Quina és la lesió més greu que has hagut de tractar
Fa anys un trencament molt bèstia dels músculs isquiotibials d’un corredor d’atletisme especialista en velocitat. Va ser molt dolorós per ell i recordo vam estar força temps tractant-lo.
- Dona’ns un consell
Un que segur que si el fem ens anirà molt millor, escoltar-nos, escoltem el nostre cos, la nostra ment, que sempre ens diuen moltes coses, són senyals que se’ns donen abans d’haver de parar perquè ens hem trencat, de fet si ens coneguéssim una mica més, si tinguéssim més control del nostre cos, si sabéssim detectar senyals psicològics que ens poden influir físicament, no arribaríem als nivells d’exigència als que arribem.
- La gent es passa de frenada fent esport?
Doncs sí, fa temps que molta gent ha arribat a punts molt preocupants d’exercici físic, però és que és gent que ni està prou preparada, ni porta un control del seu cos, no fan revisions mèdiques, allò que deia abans, no s’escolten i s’apunten a curses en les quals arribaran al límit des seu estat físic, i és així com cada cop veiem més gent que es mort en una marató o altres curses extremes per no haver-se mirat abans si estaven prou capacitats.
- Ja et dic ara que aueda ben apuntat.
