És l’Uchu Tomita, i ha estat entrenant, prop d’un mes, al nostre Centre.
L’Uchu és un crack. En els darrers Jocs Paralímpics de Tokio va guanyar tres medalles, dues de plata i una de bronze. És dels bons.
Ens hem assegut amb ell per coneixe’l una mica i ens hem entès prou bé en el nostre anglès un poc rovellat.
Té trenta-dos anys i viu a la ciutat de Kumamoto, al sud de l’arxipèlag nipó i ara és a Mataró entrenant i preparant el campionat del Món de l’any que ve.
És cec. No hi veu. Una renitis pigmentària li va anar minvant la visió progressivament, des de ben jove, fins a deixar-lo sense veure-hi.
Lluny de deixar-se anar, s’hi va enfrontar de cara.
- Vaig començar a nedar als tres anys, m’agradava molt, va ser el meu esport de ben menut, després però, a l’Institut, amb 15-16 anys ho vaig deixar, no tenia el cap per entrenar, massa disciplina, massa entrenaments, tot i que era bo, o això em deien. Riu.
- Vaig passar anys de dubtes i de no saber què fer, fins que als 24 decideixo tornar a posar-me el banyador i tornar al que havia estat la meva gran passió
_ I després de molts anys entrenant, competint i guanyant, aterres a Mataró
- Al 2019 hi vaig venir a entrenar i em va agradar molt. La qualitat de la piscina és molt bona, aire lliure, clima, tot predisposa a entrenar amb més ganes. Aquí vaig conèixer la Maria Folgado i en Ricardo Yébenes, i em van animar molt a seguir. Em van ensenyar una altra manera d’acarar els entrenaments i la competició, em van dir que havia d’aprendre a gaudir, a trobar una felicitat que jo no tenia a l’aigua i va ser així com vaig tornar a passar-m’ho bé nedant. Així, sempre que pugui, vindré al vostre Centre.
_ Hi seràs benvingut.
_ Entrenes molt?
- Doncs si, 5-8 sessions a la setmana uns 3000 metres en cada una, m’agrada nedar i per arribar a assolir els teus objectius, cal treballar molt dur.
_ I te’n vas demà a correcuita?
- Si, he de marxar, un programa de TV m’ha convidat, té molta audiència i m’interessa molt sortir-hi.
_ Per parlar de natació?
_ Nooo, hi vaig per parlar de la meva altra afició; el ball
_ A si? … Balles?
- Si, si, salsa, samba, balls llatins. Torna a riure.
_ No me’n puc estar de riure jo també.
_ Que bo! I balles bé?
- Si, hahaha, bastant, això diuen…
_ I no para de riure, i em fa riure a mi. Assegut com el tinc al davant, estrafà amb la boca un txà-txà-txà amb el que es marca el ritme de ball amb els braços, les mans i els peus…boníssim.
- És la meva altra gran passió. És el complement perfecte a tantes i tantes hores d’entrenament, m’allibero de la pressió, és molt divertit i mira, ara sortiré a la tele, hahaha.
_ Doncs Uchu que et vagi molt i molt bé, tant a la piscina com a la pista de ball. Entre rialles encaixem, i li dic de posar-s’hi bé per a les fotos. Amable hi accedeix.
Moltes gràcies Uchu, de veres.
